⚡Ratpenat de biblioteca⚡

Creativitat literària. Relats fruit de la meve passió pels llibres i la meva afició per la paraula escrita. © Tots els drets reservats
24 Pines65 Seguidores
LA SIMFONIA DE L'AVERN © - Estimat,   En aquest temps de missatges ràpids i tinta electrònica, una carta escrita a mà, més que una raresa, sembla un desafiament. Però no em puc resistir a la temptadora bellesa del bolígraf que dansa sobre el paper, rítmicament, sense presses, però sense aturador.(...) #hell #simphony

LA SIMFONIA DE L'AVERN © - Estimat, En aquest temps de missatges ràpids i tinta electrònica, una carta escrita a mà, més que una raresa, sembla un desafiament. Però no em puc resistir a la temptadora bellesa del bolígraf que dansa sobre el paper, rítmicament, sense presses, però sense aturador.(...) #hell #simphony

ASFÍXIA © - Hi ha moments que notes que et falta l'aire. Que la vida t'asfixia i l'oxigen que entra pels teus pulmons et consumeix. El que t'envolta atenaça els teus sentits i mirar endavant et produeix el vertigen més absolut. La realitat sembla descompondre's en fragments esmolats i punxants. I tens la sensació que tu també et convertiràs en trossets tant diminuts i fràgils que cap instrument serà capaç de tornar a encaixar. (...)

ASFÍXIA © - Hi ha moments que notes que et falta l'aire. Que la vida t'asfixia i l'oxigen que entra pels teus pulmons et consumeix. El que t'envolta atenaça els teus sentits i mirar endavant et produeix el vertigen més absolut. La realitat sembla descompondre's en fragments esmolats i punxants. I tens la sensació que tu també et convertiràs en trossets tant diminuts i fràgils que cap instrument serà capaç de tornar a encaixar. (...)

A LA DERIVA © - Capbussar-me en el mar. Submergir-me amb els peixos i assaborir la tranquil·litat d'un món impol·lut i puríssim. Jugar amb les algues i confondre'm amb les roques recobertes de líquens. Observar la calma dels mol·luscs que resten impassibles al món enverinat de sobre. Restar a la deriva, sense patiments, només sentint la remor de les ones i el líquid purificador que m'embolcalla i silencia el caos del meu cos torturat, gemegós i esberlat.

A LA DERIVA © - Capbussar-me en el mar. Submergir-me amb els peixos i assaborir la tranquil·litat d'un món impol·lut i puríssim. Jugar amb les algues i confondre'm amb les roques recobertes de líquens. Observar la calma dels mol·luscs que resten impassibles al món enverinat de sobre. Restar a la deriva, sense patiments, només sentint la remor de les ones i el líquid purificador que m'embolcalla i silencia el caos del meu cos torturat, gemegós i esberlat.

SENSE TÍTOL NO HI HA LLIBRE Cagada, deia. Cagada és poc. Aterrada diria jo. Tinc la sensació que és irreal i impossible. Això està en mans de l’Olimp Literari: Bradbury, Poe, Cervantes… Però …

Maria Montoriol, literatura

SENSE TÍTOL NO HI HA LLIBRE Cagada, deia. Cagada és poc. Aterrada diria jo. Tinc la sensació que és irreal i impossible. Això està en mans de l’Olimp Literari: Bradbury, Poe, Cervantes… Però …

ESTIMAT DIARI©- Escric aquestes ratlles improvisades per intentar ordenar el caos de la meva ment i entendre el que ha succeït. L’Esperança, la infermera, després d’insistir-li molt i molt, al final, amb gest  resignat  i com si em passés alguna substància il·legal, m’ha concedit la gràcia d’uns quants fulls blancs. I sense saber-ho, m’ha tirat també una corda on aferrar-me i sentir que no estic perdent totalment el rumb. (...)

ESTIMAT DIARI©- Escric aquestes ratlles improvisades per intentar ordenar el caos de la meva ment i entendre el que ha succeït. L’Esperança, la infermera, després d’insistir-li molt i molt, al final, amb gest resignat i com si em passés alguna substància il·legal, m’ha concedit la gràcia d’uns quants fulls blancs. I sense saber-ho, m’ha tirat també una corda on aferrar-me i sentir que no estic perdent totalment el rumb. (...)

ESCRIURE FUM ©- Vaig deixar agonitzar els meus somnis durant molt, massa, temps. Tot va començar quan vaig acabar la carrera de Filologia. O potser els meus anhels es van anar desdibuixant, diluint, molt abans. No ho sé.

ESCRIURE FUM ©- Vaig deixar agonitzar els meus somnis durant molt, massa, temps. Tot va començar quan vaig acabar la carrera de Filologia. O potser els meus anhels es van anar desdibuixant, diluint, molt abans. No ho sé.

EL LLAÇ ESCORREDÍS DE L'AMISTAT ©.-Existeix l’amistat després dels 30? Aquesta és una pregunta que repetides vegades m’ha furgat la consciència darrerament. I la meva resposta és igual de contundent: sí. Però, “respira i es mou” igual que quan eres més jove? Aquí, la contestació ja no és tan clara i rotunda.

EL LLAÇ ESCORREDÍS DE L'AMISTAT ©.-Existeix l’amistat després dels 30? Aquesta és una pregunta que repetides vegades m’ha furgat la consciència darrerament. I la meva resposta és igual de contundent: sí. Però, “respira i es mou” igual que quan eres més jove? Aquí, la contestació ja no és tan clara i rotunda.

THE END © -L’escriptor esgarrapa unes últimes línies i clava les envermellides conques en el producte de la seva ment enfebrada. El pàl·lid rostre sembla reviure. Ha aconseguit copsar amb total crueltat i realisme l’escena final. La torturada ploma podrà gaudir del descans que es mereix. (...) #murderer #writer

THE END © -L’escriptor esgarrapa unes últimes línies i clava les envermellides conques en el producte de la seva ment enfebrada. El pàl·lid rostre sembla reviure. Ha aconseguit copsar amb total crueltat i realisme l’escena final. La torturada ploma podrà gaudir del descans que es mereix. (...) #murderer #writer

EL NEN DELS ULLS VERDS © - El nen dels ulls verds encén la petita làmpada i els seus problemes s’esfumen. Tot està en silenci i la quietud de la nit embolcalla els somnis dels habitants de la casa. Només el xiuxiueig de les pàgines que llisquen, delata el lector nocturn. S’endinsa en la ficció literària i abandona la seva cavernosa realitat. Tot s’esvaeix i s’aquieta. Ja no existeix, ja no hi és. Ni tampoc la dificultat per fer amics, la timidesa, la tristesa permanent. (...)

EL NEN DELS ULLS VERDS © - El nen dels ulls verds encén la petita làmpada i els seus problemes s’esfumen. Tot està en silenci i la quietud de la nit embolcalla els somnis dels habitants de la casa. Només el xiuxiueig de les pàgines que llisquen, delata el lector nocturn. S’endinsa en la ficció literària i abandona la seva cavernosa realitat. Tot s’esvaeix i s’aquieta. Ja no existeix, ja no hi és. Ni tampoc la dificultat per fer amics, la timidesa, la tristesa permanent. (...)

CANT DE SIRENES © - Recordava els estius  a Tossa de mar  amb nostàlgia i una certa amargor: mai podria recuperar la innocència de les trenes llargues i la llibertat de volar sobre els pedals d’una bicicleta.  #singofthesirens

CANT DE SIRENES © - Recordava els estius a Tossa de mar amb nostàlgia i una certa amargor: mai podria recuperar la innocència de les trenes llargues i la llibertat de volar sobre els pedals d’una bicicleta. #singofthesirens

Pinterest
Buscar