Articles

Històries, Persones i Visions.
1,064 Pins
·
1d
Pioneres en blau
Tot i que fa uns anys que es parla de feminització dels Mossos d’Esquadra, avui les dones són només el 23% dels agents. Parlem amb dones que, any rere any, han transformat el cos salvant tot d’obstacles en un món d’homes, pensat per homes i per a homes
A la muntanya d’Escornalbou hi ha un enigma per desxifrar
Com les roques d’una muntanya, el castell monestir d’Escornalbou té moltes capes d’història. Restaurat i convertit en monument i casa per Eduard Toda, un segle després les propietàries encara miren d’entendre’l per explicar-lo millor
Escornalbou, un tresor per descobrir
El corn d’un bou. En això es diu que es va pensar a l’hora de posar nom a aquesta muntanya. El seu castell monestir és molt més que això. És inclassificable. Com fer un tast, dins les cambres i parets d’un monument, d’etapes diverses de la història
Jove i cerdà: l’esgotadora lluita per quedar-se al Pirineu
Viure a casa dels pares és l’única manera que ha trobat en Marcel de no marxar de la Cerdanya. Ell ens explica com la bombolla immobiliària i turística de segones residències trinxa l’habitatge i el mercat laboral de la comarca, i n’expulsa els veïns
El fil que uneix les dones pageses
Parlem amb dues joves pageses de Balaguer que continuen una tradició familiar en què les dones sempre han tingut un paper cabdal. Un amor per la terra que no desapareix entre les diferents generacions
Anatomia d’un acordió
La passió de Carles Sans pels acordions és gairebé innata. Veí d’Arsèguel, que acull des de 1976 la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, Sans ha respirat des del primer alè l’aire manxat que recorre aquests instruments. Ell els retorna la vida
Teatre que viatja de Ponent a tot el món
La companyia de teatre infantil i familiar Xip Xap, arrelada a la ciutat de Lleida, recorre cada quilòmetre de Ponent i part de la geografia europea amb històries universals que interpel·len grans i petits. Un viatge que neix entre hortes i boira
La coreografia d’un lloguer
Viure de les arts escèniques i pagar un lloguer a Gràcia és una mescla més agra que dolça. Parlem amb la Berta Martí, una ballarina experta a ser en sis llocs a la vegada, per poder-se dedicar a un ofici que, per a molts, segueix sent invisible
Lluminositat per un tub
Luminosos Villoro és una empresa familiar que es dedica a la fabricació de llums de neó. Un procés artesanal que requereix molt de temps i paciència. En Leo Villoro ens explica quina és la fórmula per crear aquestes peces, totes úniques
El paradigma neorural que s’arrela al Berguedà
En Gerard Quer, criat a l’AMB, va traslladar-se al Prepirineu atret per un estil de vida bucòlic. Ell ens explica els beneficis de viure al camp, però també les dificultats derivades de la manca de serveis, l’alta demanda d’habitatges o la distància
Guardianes compromeses amb la natura
La Marisa, la Laia i la Berta són tres agents rurals de generacions diferents que, malgrat la diferència d’edat, tenen una cosa en comú: ser minoria en un entorn masculinitzat. Elles ens expliquen els entrebancs que han hagut de superar dins del cos
La vida que neix de les banyes de bonyiga
A Can Castany, a Gelida, els Coma fan perviure un mètode ancestral a les seves vinyes. Reunits al voltant d’un munt de fems, omplen de bonyiga desenes de banyes de vaca, que s’enterraran fins a la primavera. L’objectiu, augmentar la vitalitat del sòl
Gibraltaròleg de mena
Curiositat, casualitat i captivació. Les tres ces culpables que el periodista Martí Crespo il·lumini la relació històrica entre els Països Catalans i Gibraltar, la qual, amb paciència tan granítica com la del penyal, fa que es reconegui de mica en mica
Es diuen Cecília, Mari i Jael i són bomberes
Són poques, les dones que formen part del Cos de Bombers. Parlem amb les pioneres, les que, malgrat no tenir referents, han trobat el seu camí per transformar inèrcies, dinàmiques i mirades
La memòria de l’ofici de paperaire
L’empresa Sastres Paperers fa reviure l’últim molí paperer de les comarques gironines, un edifici simbòlic de la memòria industrial de Banyoles. LA MIRA entra a la Farga d’Aram per veure el meticulós treball que hi fan fins a obtenir el full perfecte