Marley estaba muerto/ Carlos Zanón
Mi casa era de las últimas de Alt de Pedrell, en el barrio del Guinardó, una calle sin salida, cerrada por un muro de ladrillos. Al otro lado, quedaba parte de una inmensa finca medio abandonada, propiedad del jardinero de una viuda que , al morir, le había otorgado el usufructo en herencia para desespero de sobrinos y del Ayuntamiento. #HortaGuinardó #barcelona #llibres #libros #books #literatura #bbcnElCarmel #bcn
1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó
El dissabte 5 de març, cap allà dos quarts de tres de la tarda, plovia a bots i barrals al Guinardó. Ho feia des de la vigília. Quan el Gabriel va baixar de l’autobús, l’avinguda Montserrat era una riera d’ aigües terroses provinents de la muntanya. L’esplanada sense urbanitzar d’una plaça promesa era un fangar. La intensitat del xàfec feia invisible l’escola donada com a referència per localitzar la baixada que portava als camils per un accés discret. #HortaGuinardó #llibres #bbcnElCarmel
Muerte en el Laberinto
Horta era “las afueras”, y hasta hacía poco había sido un pueblo colindante con Barcelona, anexionado a la capital unos años atrás. Requesens identificó mentalmente la finca de los Desvalls en la ladera de Collserola, la sierra que rodeaba la ciudad. Nunca había estado allí. Se sabía que contaba con un magnifico jardín en el que había un laberinto, aunque aquella finca pertenecía a la mitología colectiva de la ciudad. (…) #HortaGuinardó #bcn #BarriElCarmel #llibres #literatura #bbcnElCarmel
El senyor Joanet del Guinardó
La font del “Cuento” és potser la font de més categoria del Guinardó. El Guinardó és un país extrasec i les figueres de moro dels marges dels camins li donen un aire lleugerament africà. Però té, com tota contrada desèrtica que s’estimi, els seus oasis. #HortaGuinardó #barcelona #ElCarmel #BarriElCarmel #llibres #libros #books #literatura #bbcnElCarmel
Un día volveré
Pasaron frente a la iglesia de Las Ánimas y la calle de las Camelias y luego cruzaron Travesera de Dalt hacia Virgen de la Salud, torciendo a la derecha en dirección al Guinardó. Jan Julivert reconoció la escenografía accidentada y humilde, pesebrista. Minutos después todo era subida y el barrio envejecía y se encastillaba, se hacía residencial y al mismo tiempo, parcialmente, ruinoso y maligno. #HortaGuinardó
Ronda del Guinardó
El Camino de la Legua serpenteaba entre altas tapias semiderruidas a lo largo de más de un kilómetro, hasta alcanzar la falda del Guinardó orlada con volantes verdes de pitas y chumberas y franjas de tierra caliza. A sus espaldas, la ciudad se apretujaba hacia el mar bajo una lamina rosada y gris. #HortaGuinardó
En altres temps, a Barcelona hi havia moltes cases així, de planta baixa i un pis, al Clot, a Gràcia, al Guinardó, a Sants, al Poblenou, a Sarrià... A Horta algunes persones havien apostat per conservar o recuperar les torretes, tal com va explicar la Lurdes. I llavors es va referir a l’Ester, que des del primer moment havia estimat aquell carrer, en contra del que ell volia, que era anar a un pis de l’Eixample #HortaGuinardó
El día de mañana
Claro que el señor Nebot estaba muy bien relacionado. Era amigo del alcalde. De toda la vida. De los años veinte, de la facultad de Derecho. Por eso nunca tenía problemas con las licencias de obras, las recalificaciones y todo eso. Si le faltaba algun papel o algun funcionario se ponía tiquismiquis, el señor Nebot descolgaba el teléfono y decía: Oye, José María... Y todo se solucionaba. En aquella epoca, donde más construiamos era en el Guinardó. #HortaGuinardó #bcn #llibres #bbcnElCarmel